Després d’anys d’inactivitat al portal, sembla que és el moment en què puc fer alguna cosa significativa, positiva, amb ell.
El curs passat vaig deixar el món apassionant de l’educació d’adults per tornar a treballar en un centre de secundària, amb adolescents.
Amb la pandèmia de COVID-19, s’ha accelerat molt la digitalització, afortunadament, que ja era hora, i malauradament, ja que sempre anem tard i a remolc de les circumstàncies, sovint poc desitjables, que ens obliguen als canvis, d’altra banda, necessaris.
Aquesta digitalització ha estat accelerada, improvisada, mal implementada en la majoria dels casos, amb carències de formació, o feta a correcuita i malament, i ha comportat la tria de sistemes i entorns poc optimitzats, primant la facilitat d’ús molt per sobre de la funcionalitat dels recursos.
La necessitat de proveir l’alumnat amb recursos adients que puguin facilitar els seus aprenentatges, especialment utilitzant tecnologies mòbils, però també per a ordinadors personals, en moments que la presencialitat era poc o gens recomanable, ha estat el motor d’uns canvis que molts esperàvem ja des dels limitats i difícils temps dels projectes 1×1.
La provisió d’ordinadors portàtils a professorat i alumnat, i l’evolució de les tecnologies de xarxes i de connectivitat, fan viable, no només la substitució d’elements analògics i materials habituals, sinó l’exploració i implementació d’altres formes de treballar per assolir els objectius d’aprenentatge. Això ja no és gens nou, no és cap innovació, avui dia, però no ha estat possible, amb funcionalitat suficient, fins ara.
Així, almenys en alguns centres, des del punt de vista més material, per fi s’ha proveït el professorat de portàtils amb característiques estandarditzades que permeten una gestió adient i homogènia del manteniment, de les connectivitats de xarxa, i amb altres aparells (projectors, per exemple), etc., però amb unes limitacions innecessàriament estrictes de la instal·lació de programari, sobrecarregant, de forma poc justificable, les tasques de coordinació TAC al centre.
Al meu centre, l’alumnat de 3r i 4t d’ESO i de Batxillerat, també disposen ja d’ordinadors portàtils del centre prestats, que es tornen al final de curs. La represa del préstec a l’inici del curs i la reassignació a nou alumnat dels ordinadors prestats als exalumnes, és excessivament lenta, quan s’hauria de garantir que, a l’inici del curs, tothom ja disposés de tot el material necessari.
En canvi, a 2n d’ESO, es va dir que també disposarien d’aquest recurs i no s’ha implementat encara. Potser haurem d’esperar a la pròxima pandèmia.
És una opinió personal, però crec que s’ha encertat en el fet que els ordinadors de l’alumnat siguin portàtils convertibles, que es poden fer servir com a tauletes i, fins i tot, es poden fer servir per prendre notes i fer feines de les clàssiques “en paper” sobre la mateixa pantalla del PC. És per això que no veuria cap problema a proveir-los i fer-los servir també a 1r d’ESO.
Per mi, idealment, la motxilla de l’alumne hauria de portar el portàtil convertible, un llapis digital compatible (amb el guant de rebuig del palmell, que surt més barat que el rebuig amb tecnologia EMR o llapis actius) una única llibreta per esborranys i anotacions en brut, i material d’escriptura bàsica: llapis, goma, afilador de llapis, bolígraf blau i bolígraf vermell, regle de 15 cm o 20 cm i algun marcador de subratllar. Fins i tot la llibreta i el material d’escriptori anirien perdent pes segons l’alumnat i el professorat s’anessin acostumant als equivalents digitals i als avantatges col·laterals de les llibretes i pissarres digitals col·laboratives, la compartició de fitxers i el lliurament electrònic de les tasques.
Hauria estat bé que el portàtil del professorat hagués estat també convertible, permetent així l’anotació sobre materials digitals projectats sense haver de tenir una pissarra digital interactiva a cada aula, només amb projectors i pantalles. Això també hauria facilitat l’enregistrament més fàcil de sessions i explicacions per lliurar de forma flexible en cas d’absència d’algun alumne.
Arribats a aquesta situació de forma tan impensada i sobtada, i havent mirat de, simplement, sobreviure i minimitzar els danys causats a l’alumnat en aquests anys estranys passats, vull mirar de recollir almenys alguna part d’allò que he fet servir, actualitzar les eines que havia explorat quan no vaig reeixir a convèncer els companys del claustre d’una destinació anterior a demanar ser inclosos al programa 1×1, i organitzar-ho de forma que sigui útil al meu alumnat actual.
Les intencions són ambicioses, el temps limitat i els resultats seran, segurament, escarransits, però sento que és moment de tornar a intentar-ho.
Benvinguts/des tot@s.
@prendre.cat
El coneixement us farà lliures!